Un poble amb més de 500 anys d'història.

 

A peu d'un petit turó amb 382 metres d'altitud, al cim del qual hi ha les ruïnes del castell, que va constituir un punt important a l'època romana i que ara es representa en el logotip d'OliFERM, es troba el municipi de Castelldans.

Com a curiositat, els primers registres de població que es tenen del nostre poble, daten de l'any 1.497, on Castelldans comptava amb 30 habitants. El terme municipal es de 65,17 km2, el qual s'estén fins al Segrià, limitant amb els municipis de Puigverd de Lleida, Artesa de Lleida i Aspa; per la zona garriguenca, limita amb el Cogul, l'Albagés, Cervià de les Garrigues, Juneda i un petit enclavament amb les Borges Blanques.

Allà on es troben en contacte els cultius de secà i regadiu es troba el nostre poble, Castelldans. També existeixen, però, altres despoblats propers al municipi, que citem a continuació:

 - Matxerri: Originalment va ser d'Arnau Cortit i, ja endinsats al segle XVI, amb uns 15 focs, era d'Onofre Cerveró.

 - Triguell: Amb breus comentaris datats al segle XIV, situat a prop de Matxerri.

 - Sant Jaume i Mandanya: Situats a la vora de Puigverd de Lleida.

 - L’Entorn: Situat a la zona llevant del poble.

 - Melons: El qual dona nom a una vall que havia estat propietat d'en Pere Gener i que, al segle XV, va passar a mans d'Onofre Cerveró. La Reserva Natural Parcial de Mas de Melons (1987), ocupa un total de 2.807,5 hectàrees, i es caracteritza per una fauna singular i un paisatge realment atípic.

 

EL POBLE DE CASTELLDANS

Situat a 353 metres d'altitud, al sector septentrional del terme, el qual és el més gran de la comarca de Les Garrigues, es troba el poble de Castelldans.

Al nucli antic del poble, destaca la seva església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, de façana neoclàssica i campanar de torre quadrada, on es venera la imatge de pedra de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, escultura que data del segle XV.

També destaca l'antiga casa dels monjos d'Escaladei, els quals van ser posseïdors de grans latifundis, com el de Melons i Matxerri. Un altre dels elements claus es troba molt a la vora del convent, és el Pou del Gel (important mina d'evacuació situada a un extrem del convent, que comunicava amb el vell castell).

En l'àmbit cultural del municipi, destaca el Museu de l'Oli i el Món Rural, que va obrir les seves portes l'any 1984. Es troba situat en un antic molí d'oli que constava de dues plantes de l'any 1934. En ell podem trobar maquinària i estris relacionats amb el conreu d'olivers i producció d'oli, així com també altres col·leccions d'eines i estris que eren utilitzats pels pagesos de les Garrigues (en el sembrat, la sega i la collita del blat, la verema i l'elaboració de vi, entre d'altres); com també eines de fuster, ferrer, sabater, forner, o simplement d'ús domèstic.

 

FESTES I ESDEVENIMENTS

La festa major de Castelldans es celebra el primer dimarts de setembre, sent la festivitat de Santa Columba i Sant Fortunat, fins al primer dissabte.

A finals de novembre i principis de desembre, s'organitza la Festa de l'Oli Nou, la qual consta d'actes com la representació popular de la collita d'olives, la visita i guia a dins de la cooperativa per veure i aprendre com s'elabora el nostre oli; i un esmorzar popular organitzat per la mateixa cooperativa.

Ja endinsats a primers d'any, concretament el 17 de gener, es celebra la festivitat de Sant Antoni Abat, on es reparteixen coques beneïdes entre tots els assistents a la missa.

El diumenge següent a la Mare de Déu de Montserrat (27 d'abril), es celebra la festa a l'ermita del poble, datada de 1954 i que es troba a 1 quilòmetre del centre del municipi.

Entre d'altres esdeveniments a destacar trobem l'ofrena floral, la ballada de sardanes, i el dinar popular amb cassola de tros.

 

LA NOSTRA HISTÒRIA

El lloc té l’origen en el castell àrab que dominava la població, del qual no hi ha cap resta. És esmentat ja el 1033 en el Liber feudorum maior en el document de venda del castell de Montclar (de la Conca de Barberà) en la forma Castrum Assinos (el topònim, que comporta una evident referència equina, com registra Moreu-Rey, havia estat erròniament interpretat per Balari com a referència a uns esquists o llicorelles), i torna a ser esmentat el 1072 dins un altre document també com a límit de Montclar.

Encara en plena època de dominació sarraïna del sector, Ramon Berenguer III ja havia infeudat a Guillem (Dalmau) de Cervera els castells de Gebut i de Castelldans (castrum de Castello Asinis i Castel d’Ases en el document del mateix Liber feudorum maior), i ambdues fortaleses formaren part del pacte que el 1120 signaren el mateix comte i el valí de Lleida Avifelel. Però Castelldàsens no fou ocupat fins després de la caiguda de Lleida (1149) i la repoblació del terme es dugué a terme després del conveni del 1179 entre Alfons I i Guillem de Cervera (net de l’anterior i castlà de la part de Lleida d’Ermengol d’Urgell), de la branca del llinatge Cervera que ha estat coneguda pels Cervera senyors de Juneda, Castelldans i Gebut.

Amb tot, des de la conquesta, dins el territori de Castelldans, el qual constituïa una batllia general que comprenia les Garrigues Altes, els templers tenien honors i terres, amb dues torres que el 1151 atorgaren a uns tals Girbert i Bernat Ferrer, amb l’encàrrec de repoblar-les, que cal identificar amb Melons i Matxerri, ara despoblats, i que surten mencionats en documents posteriors. En l’àmbit del terme inicial de Castelldans sorgiren un bon nombre de poblacions, com l’Albagés, la Sisquella, Juncosa, Vall-de-reig, les Besses, Vallseca, Preixens, Torreblanca i Puigverd, alguns després termes independents i altres despoblats, que en part havien de passar a Poblet.

La jurisdicció plena sobre Castelldans continuà en el llinatge dels Cervera senyors de Juneda i Castelldans (se'n separà una branca que senyorejà Gebut i Algerri), que donà destacats personatges en la política de l’època i protegí Poblet (on tingueren el panteó des del 1274), malgrat algunes infeudacions com la castlania concedida el 1234 a Ramon Berenguer d’Àger o terres donades a Berenguera de Montpaó, que aportà en dot a Ramon de Ramon (1247). El copiós heretatge dels Cervera de Juneda, Castelldans i Gebut, en produir-se l’extinció de la línia restà repartit (1358) entre Lluís Cornell (Gebut, la Guàrdia Lada, Castelldans i Arbeca) i els vescomtes de Vilamur (Juneda).

Castelldans consta ja en el fogatjament del 1365 dins el domini de Lluís Cornell i, amb 54 focs, dins la vegueria de Lleida. A la segona meitat del segle XIV els Pallars, barons de Mataplana, entre els quals consta Jaume Roger de Pallars, casat amb Elionor de Mur, apareixen com a senyors de Castelldans i Arbeca (aquest comprà al futur Joan I els drets senyorials de Castelldans el 1381). Però des del 1396 la senyoria de Castelldans és en mans del prior de la cartoixa d’Escaladei, i des d’aleshores fins a la fi de l’Antic Règim el monestir tingué el domini de la població. Es conserva a l’Arxiu de la Paeria de Lleida una interessant correspondència entre els paers i el batlle del prior de la cartoixa.

A l’inici de la guerra contra Joan II (1462), Joan Agulló, síndic i capità de la host de Lleida, es trobava a Castelldans amb 500 homes traint la causa de la Generalitat i, d’acord amb els germans Camporrells, valedors de Joan II, lliurà els 500 homes, que foren fets presoners (cosa que repercutí en el resultat de la batalla de Rubinat; Agulló fou ajusticiat poc després a Tàrrega).

Ja a la segona meitat del segle XVI el poble fou pres pels bandolers dits el Minyó de Montellà i Miquel Barber (1588-89) i almenys fins el 1592 el castell fou refugi de facinerosos i lloc on els bandolers portaven el fruit dels seus robatoris, malgrat els esforços que feren els cartoixans per expulsar-los. També hi entraren l’any 1590 el famós Batlle d’Alòs i Lo Negre de Segarra i se n'endugueren alguns carros carregats de vins i de diners cap a la població de Seròs. En la guerra dels Segadors l’exèrcit francocatalà fortificà el castell i aleshores degué adquirir el caràcter defensiu que mostra el gravat i el pla de Beaulieu (1644), dins la línia defensiva que des d’Àger i Balaguer arribava a l’Ebre, als castells de Flix i Miravet.

El 1647 fou executat al castell el lloctinent del governador de la plaça, senyor de Marió. No fou fins el 1651 que les tropes castellanes s’apoderaren de la vila. El castell exercí encara la mateixa funció defensiva en la guerra de Successió (1705-07), durant la guerra del Francès (1809-10) i en la primera guerra Carlina i aviat s’inicià la decadència de la fortalesa (l’any 1845 Madoz parlava ja d’un antic castell del qual només quedaven escasses restes).

català ca